Diumenge passat la Sra. Susana Díaz guanyava les eleccions autonòmiques d’Andalusia. Sevillana, 41 anys. Aclarir que en el post solament analitzem la seva imatge externa. Conscient del seu estat -embarassada- considero que la seva imatge externa no ha estat la més adequada en la majoria de les seves aparences al llarg de la campanya.

Els seus outfits no anaven segons el seu estil, estat personal i tipologia corporal i facial. Les talles no eren les correctes, ho podem observar a la foto segúent. Camisa blanca – no crec que pugui anar còmoda.- estreny de pit i marcant la forma del sostenidor -una mica passat de moda- i una caçadora blava turquesa -color tendència- dues talles grans amb goma en el baix de la peça- saben els seus assessors que la goma no encaixa en la tipologia actual de la Sra. Díaz. Per forma, li queda gran d’espatlles però de cos. I per a la rematada final del look, coordinació de jeans desgastats. Ús de peces jovials per projectar proximitat, però li comuniquen tot el contrari.

En el següent outfit observem camisa camisera blanca, amb pantalons de línies rectes de color negre. Dues peces de línies clàssiques coordinades amb americana de color vermell entallada – línia clàssica actual-. Sabates mocassins. Una vegada més no hi ha encert en la coordinació. Almenys, podien haver jugat amb els punys i coll de la camisa per donar un aire més jovial, aconseguir una imatge segura i creïble. Una americana de color no és suficient per donar actualitat.

Una altra vegada es posa edat i disminueix la seva seguretat i credibilitat a través de la imatge externa. Un dels errors de molts professionals joves amb càrrecs de responsabilitat, és voler projectar serietat, seguretat, confiança, experiència, posant-se anys damunt amb indumentària inadequada. La seguretat, confiança, credibilitat… s’aconsegueix coordinant els tres codis per igual.

En l’última foto seleccionada, jaqueta vermella, brusa de coll rodó de color blanc i detall de farbalans -no li va petita- i jeans de color gris. No considero que el look sigui encertat, però observem comoditat i al mateix temps seguretat. Ho podem veure en la seva expressió i en la comoditat dels seus moviments, un clar exemple, on els nostres outfits diaris és una eina de valor i poder.

A més d’informar la nostra identitat a través de la imatge, també serveix per sentir-nos més o menys còmodes per expressar-nos. Conscients o no d’això, cal saber que quedar reflectit a través de la nostra imatge a través de qualitats.

Ens vénen mesos d’eleccions, les eleccions andaluses han estat les primeres, la imatge en la majoria dels seus protagonistes en les seves aparences públiques no ha estat la més encertada.

Una vegada més observem que enfortir i adaptar una imatge externa a un professional -polític o no- no és qüestió de gust. Els coneixements per realitzar un estudi des de la neutralitat i segons els objectius de la persona és imprescindible per assessorar i poder reforçar, adaptar, potenciar, etc. una imatge eficaç, sense fer perdre la identitat.

En general, hi ha desil·lusió política. Els partits i els seus responsables de comunicació, haurien de tenir en compte treballar la imatge professionalment perquè comuniqui segons la manera de ser i pensar de la persona, ideologia política -partit- i pròpia personalitat. Adaptant un estil coherent a la seva comunicació.