Tots els/les polític@s tenen la imatge com a eina de comunicació. La indumentària forma part de la seva carta de presentació i projecta i transmet un missatge per ell@s. És comunicació no verbal. Són conscients els politic@s del poder comunicatiu de la indumentària? Analitzem als/les protagonistes del moment.

1. Quim Torra  

Investit president de la Generalitat el passat 14 de Maig. Ho hem vist en diferents esdeveniments i aparences públiques, entrevista en tv3 (2 de juny) o la seva reunió amb Miquel Icete (primer secretari del partit socialista de Catalunya) del PSC.

Important, portar un vestit si no encaixa amb la teva tipologia corporal, no comunica a favor. Utilitza talles grans en els vestits, camises i a més a més coordina el vestit amb mocassins. Els seus looks projecten una imatge inadequada al seu càrrec. La seva indumentària ha d’enfortir la seva seguretat, credibilitat i naturalitat. Utilitzant talles grans i línies incorrectes és impossible.  

2. Pedro Sánchez

Ha passat de l’oposició (primer secretari del PSOE) a ser president del Govern d’Espanya en una setmana i sense eleccions anunciades.

El 2 de juny, prometia el seu càrrec de president enfront d’un exemplar de la constitució, sense bíblia i crucifix. Una escenografia senzilla i de canvi, però la indumentària de Pedro Sánchez anava en la mateixa línia? Corbata ampla amb nus de corbata windsor, amb camisa de coll italià i línies rectes en el vestit. La qualitat de poder quedo a mig fer i actualitat, jovialitat i canvi no es van veure reflectides. A més, els pantalons li anava llarg i li restava esveltes i dinamisme. La indumentària ha d’encaixar amb la tipologia corporal i estil.

Pedro Sánchez té presència escènica, això juga a favor, però cal saber-la potenciar alineant els codis de la imatge per igual.

3. Més ministres que ministres. Avanç,-)

Coco Chanel va introduir els pantalons a la moda femenina. Els pantalons amples, va ser una peça molt utilitzada per les ministres en la possessió de càrrec el passat 7 de juny. Peça de roba còmoda i elegant, si encaixa amb la tipologia corporal i mesures correctes, però la majoria ho portaven extrallargs. Encara sort que cap es va ensopegar;-) Molt típic i habitual amb els pantalons amples i llargs.

Els ministres van apostar per corbates a to del vestit per potenciar la serietat i solemnitat del moment.

4. Gobern de la Generalitat de Catalunya

Tot el govern portava el pin, llaç groc, un símbol reivindicatiu a favor de la “llibertat presos polítics” a més alguns ministres i ministres van utilitzar el color groc en la seva peces de roba (corbata, vestit, jaqueta) per potenciar un missatge reivindicatiu polític. El color groc és un color de tendència SS18, però en aquest acte era missatge polític. Talles grans, americanes obertes, mànigues llargues… aixxx la indumentària és comunicació no verbal i projecta i transmet qualitats.

La indumentària és comunicació no verbal, és informació. Línies, formes, volums, colors, textures, etc.

Al llarg de la història els partits polítics han utilitzat la indumentària per diferenciar-se segons la seva ideologia i identitat. Avui dia la indumentària segueix sent utilitzada per informar, diferenciar-se, comunicar, identificar-se, etc. en l’àmbit polític.

Els/les polític@s, han de saber reflectir un estil i identitat a través de la seva imatge externa, ja que forma part de la seva imatge política. Han de saber adaptar la indumentària correcta a l’entorn i situació amb coherència, naturalitat i personalitat.

La indumentària han de ser utilitzada amb habilitat i de forma estratègica, per enfortir i potenciar el missatge i la personalitat del polític/a.

Si t’agrada la imatge professional & personal i la seva comunicació, donada un cop d’ull al blog: http://www.consolvilar.com/ca/blog/