La imatge política més enllà de la paraules i màrqueting
El primer debat polític televisiu va ser el 26 de setembre de 1960 entre el vicepresident republicà Richard Nixon contra el seu rival a la presidència, el demòcrata, John F. Kennedy, el retransmès la televisió estatunidenca a través de la cadena CBS a Chicago. Unes eleccions que donaven com a guanyador a Nixon, qui va subestimar l’impacte i la influència de la imatge enfront de les càmeres i no van adaptar la indumentària, gestualitat, mirada, postura corporal adequada i, a més, no va voler ser maquillat. La seva imatge externa i comunicació no verbal no anaven alineades al missatge. Tan contrari com Kennedy, que adapto la seva imatge amb flexibilitat, coherència i autenticitat. Segons els analistes, va ser la clau del seu èxit per a guanyar les eleccions i convertir-se en president dels Estats Units. El resultat d’aquesta intervenció va ser un canvi en la comunicació pública política.
Primer debat emès per televisiu Nixon-Kennedy 1960
La indumentària com a estratègia dins de la imatge política
La roba transmet informació i és un mitjà d’expressió per a tod@ polític@. Vestir determinades robes és símbol d’estatus social o també pot indicar-nos que tal persona pertany a una cultura, lloc, ideologia, etc. És capaç de seduir, provocar, donar formalitat, actualitat, oferir proximitat, dinamisme o inaccessibilitat. Triar les peces de la teva outfit/look perquè ajudi a transmetre la teva essència més les qualitats, habilitats i competències oportunes, clau per a projectar un missatge eficaç segons l’activitat, entorn, objectius, estratègia, etc.
CNN
La campanya política protagonitzada per l’expresident Barack Obama per a la presidència en 2008 i per a la seva reelecció presidencial en 2012, van fer ús excel·lent de la indumentària per a seduir i captivar a l’audiència, qui no recorda la frase: «és hora d’arromangar-se», escenificada amb camisa amb mànigues arromangades amb corbata o sense per a projectar, esforç, treball, soc un més de vosaltres. Els seus outfits transmetien energia, dinamisme, integració o jovialitat. Imatge, comunicació no verbal i verbal anava alineada per a reforçar el missatge i el gestionava amb autenticitat.
Foto: Pool Moncloa/Fernando Calvo. La Moncloa, Madrid.
A nivel nacional, podemos destacar la imagen política de Yolanda Díaz, vicepresidenta segunda del Gobierno y ministra de Trabajo y Economía Social, quien ha presentado su candidatura a las elecciones generales con su nuevo proyecto político, Sumar. Sus outfits reflejan su esencia y además son gestionados para potenciar el mensaje y ganar visibilidad. Ha utilizado la indumentaria de forma estratégica para empoderar su imagen política sin renunciar a su feminidad. Aunque en las últimas semanas podemos ver una sobreexposición de juego de prendas y complementos en sus looks que desvían la atención del mensaje y de la esencia de su estilo que tanto ha cautivado. En la comunicación de la imagen, a veces, menos es más.
Una imatge val més que mil paraules…
Foto de La vanguardia d’Andreu Dalmau/EFE del dilluns 24 d’abril dels principals candidats per l’alcaldia de Barcelona, on veiem a Xavier Trias, Ernest Maragall, el president de Pimec Antoni Cañete, Ada Colau, Jaume Collboni i Daniel Sirera, en el Born, abans de l’inici del primer debat electoral, organitzat per Pimec en el Born Centri Cultural. Són conscients els futurs alcaldables i els seus equips de comunicació que la indumentària parla per ells i elles i pots influir-los en la seva gestualitat, postura corporal, mirada, etc.?
Ni la roba, ni la comunicació no verbal i actitud dels futurs alcaldables comunica seguretat, credibilitat i proximitat, més aviat tensió, incomoditat i desconfiança. És important veure la roba com a comunicació no verbal de manera unidireccional: què veuen els altres en nosaltres. El 90% de la informació que es rep d’una imatge pública política es percep per la visió.
La imatge política pública va més enllà de les paraules i el màrqueting, ha de saber reflectir la personalitat, sentir-se confiat, potenciar fortaleses i gestionar les febleses amb seguretat de la imatge política de tot/a candidat/ta. Agradi o no, la indumentària forma part de la carta de presentació & identitat i requereix fiabilitat i autenticitat.
